desemaranhar - verbo
de·se·ma·ra·nhar transitivo
| Indicativo |
|---|
| Presente
| Pretérito
imperfeito
| Pretérito
perfeito
| Pretérito
mais-que-perfeito
| Futuro
imperfeito
| Futuro
perfeito (condicional)
|
desemaranho
desemaranhas
desemaranha
desemaranhamos
desemaranhais
desemaranham
| desemaranhava
desemaranhavas
desemaranhava
desemaranhávamos
desemaranháveis
desemaranhavam
| desemaranhei
desemaranhaste
desemaranhou
desemaranhamos / desemaranhámos
desemaranhastes
desemaranharam
| desemaranhara
desemaranharas
desemaranhara
desemaranháramos
desemaranháreis
desemaranharam
| desemaranharei
desemaranharás
desemaranhará
desemaranharemos
desemaranhareis
desemaranharão
| desemaranharia
desemaranharias
desemaranharia
desemaranharíamos
desemaranharíeis
desemaranhariam
| | Conjuntivo / Subjuntivo
| Imperativo
| Infinitivo
| Outras formas
|
|---|
| Presente
| Pretérito imperfeito
| Futuro
| Afirmativo
(Negativo)
| desemaranhar
| Gerúndio
|
desemaranhe
desemaranhes
desemaranhe
desemaranhemos
desemaranheis
desemaranhem
| desemaranhasse
desemaranhasses
desemaranhasse
desemaranhássemos
desemaranhásseis
desemaranhassem
| desemaranhar
desemaranhares
desemaranhar
desemaranharmos
desemaranhardes
desemaranharem
| -
desemaranha (desemaranhes)
desemaranhe
desemaranhemos
desemaranhai (desemaranheis)
desemaranhem
| Pessoal
desemaranhar
desemaranhares
desemaranhar
desemaranharmos
desemaranhardes
desemaranharem
| desemaranhando
Particípio passado
| desemaranhado | desemaranhada | | desemaranhados | desemaranhadas |
|
Flexiona como : amar forma nominal : desemaranhamento
|
