esconjuntar - verbo
es·con·jun·tar transitivo
| Indicativo |
|---|
| Presente
| Pretérito
imperfeito
| Pretérito
perfeito
| Pretérito
mais-que-perfeito
| Futuro
imperfeito
| Futuro
perfeito (condicional)
|
esconjunto
esconjuntas
esconjunta
esconjuntamos
esconjuntais
esconjuntam
| esconjuntava
esconjuntavas
esconjuntava
esconjuntávamos
esconjuntáveis
esconjuntavam
| esconjuntei
esconjuntaste
esconjuntou
esconjuntamos / esconjuntámos
esconjuntastes
esconjuntaram
| esconjuntara
esconjuntaras
esconjuntara
esconjuntáramos
esconjuntáreis
esconjuntaram
| esconjuntarei
esconjuntarás
esconjuntará
esconjuntaremos
esconjuntareis
esconjuntarão
| esconjuntaria
esconjuntarias
esconjuntaria
esconjuntaríamos
esconjuntaríeis
esconjuntariam
| | Conjuntivo / Subjuntivo
| Imperativo
| Infinitivo
| Outras formas
|
|---|
| Presente
| Pretérito imperfeito
| Futuro
| Afirmativo
(Negativo)
| esconjuntar
| Gerúndio
|
esconjunte
esconjuntes
esconjunte
esconjuntemos
esconjunteis
esconjuntem
| esconjuntasse
esconjuntasses
esconjuntasse
esconjuntássemos
esconjuntásseis
esconjuntassem
| esconjuntar
esconjuntares
esconjuntar
esconjuntarmos
esconjuntardes
esconjuntarem
| -
esconjunta (esconjuntes)
esconjunte
esconjuntemos
esconjuntai (esconjunteis)
esconjuntem
| Pessoal
esconjuntar
esconjuntares
esconjuntar
esconjuntarmos
esconjuntardes
esconjuntarem
| esconjuntando
Particípio passado
| esconjuntado / esconjunto | esconjunta / esconjuntada | | esconjuntados / esconjuntos | esconjuntadas / esconjuntas |
|
Flexiona como : fartar
|
