avoar - verbo
a·vo·ar
| Indicativo |
|---|
| Presente
| Pretérito
imperfeito
| Pretérito
perfeito
| Pretérito
mais-que-perfeito
| Futuro
imperfeito
| Futuro
perfeito (condicional)
|
avoo
avoas
avoa
avoamos
avoais
avoam
| avoava
avoavas
avoava
avoávamos
avoáveis
avoavam
| avoei
avoaste
avoou
avoamos / avoámos
avoastes
avoaram
| avoara
avoaras
avoara
avoáramos
avoáreis
avoaram
| avoarei
avoarás
avoará
avoaremos
avoareis
avoarão
| avoaria
avoarias
avoaria
avoaríamos
avoaríeis
avoariam
| | Conjuntivo / Subjuntivo
| Imperativo
| Infinitivo
| Outras formas
|
|---|
| Presente
| Pretérito imperfeito
| Futuro
| Afirmativo
(Negativo)
| avoar
| Gerúndio
|
avoe
avoes
avoe
avoemos
avoeis
avoem
| avoasse
avoasses
avoasse
avoássemos
avoásseis
avoassem
| avoar
avoares
avoar
avoarmos
avoardes
avoarem
| -
avoa (avoes)
avoe
avoemos
avoai (avoeis)
avoem
| Pessoal
avoar
avoares
avoar
avoarmos
avoardes
avoarem
| avoando
Particípio passado
| avoado | avoada | | avoados | avoadas |
|
Flexiona como : amar forma nominal : avoamento
|
