desembebedar - verbo
de·sem·be·be·dar transitivo
| Indicativo |
|---|
| Presente
| Pretérito
imperfeito
| Pretérito
perfeito
| Pretérito
mais-que-perfeito
| Futuro
imperfeito
| Futuro
perfeito (condicional)
|
desembebedo
desembebedas
desembebeda
desembebedamos
desembebedais
desembebedam
| desembebedava
desembebedavas
desembebedava
desembebedávamos
desembebedáveis
desembebedavam
| desembebedei
desembebedaste
desembebedou
desembebedamos / desembebedámos
desembebedastes
desembebedaram
| desembebedara
desembebedaras
desembebedara
desembebedáramos
desembebedáreis
desembebedaram
| desembebedarei
desembebedarás
desembebedará
desembebedaremos
desembebedareis
desembebedarão
| desembebedaria
desembebedarias
desembebedaria
desembebedaríamos
desembebedaríeis
desembebedariam
| | Conjuntivo / Subjuntivo
| Imperativo
| Infinitivo
| Outras formas
|
|---|
| Presente
| Pretérito imperfeito
| Futuro
| Afirmativo
(Negativo)
| desembebedar
| Gerúndio
|
desembebede
desembebedes
desembebede
desembebedemos
desembebedeis
desembebedem
| desembebedasse
desembebedasses
desembebedasse
desembebedássemos
desembebedásseis
desembebedassem
| desembebedar
desembebedares
desembebedar
desembebedarmos
desembebedardes
desembebedarem
| -
desembebeda (desembebedes)
desembebede
desembebedemos
desembebedai (desembebedeis)
desembebedem
| Pessoal
desembebedar
desembebedares
desembebedar
desembebedarmos
desembebedardes
desembebedarem
| desembebedando
Particípio passado
| desembebedado | desembebedada | | desembebedados | desembebedadas |
|
Flexiona como : amar
|
