enreixar - verbo
en·rei·xar transitivo; intransitivo
| Indicativo |
|---|
| Presente
| Pretérito
imperfeito
| Pretérito
perfeito
| Pretérito
mais-que-perfeito
| Futuro
imperfeito
| Futuro
perfeito (condicional)
|
enreixo
enreixas
enreixa
enreixamos
enreixais
enreixam
| enreixava
enreixavas
enreixava
enreixávamos
enreixáveis
enreixavam
| enreixei
enreixaste
enreixou
enreixamos / enreixámos
enreixastes
enreixaram
| enreixara
enreixaras
enreixara
enreixáramos
enreixáreis
enreixaram
| enreixarei
enreixarás
enreixará
enreixaremos
enreixareis
enreixarão
| enreixaria
enreixarias
enreixaria
enreixaríamos
enreixaríeis
enreixariam
| | Conjuntivo / Subjuntivo
| Imperativo
| Infinitivo
| Outras formas
|
|---|
| Presente
| Pretérito imperfeito
| Futuro
| Afirmativo
(Negativo)
| enreixar
| Gerúndio
|
enreixe
enreixes
enreixe
enreixemos
enreixeis
enreixem
| enreixasse
enreixasses
enreixasse
enreixássemos
enreixásseis
enreixassem
| enreixar
enreixares
enreixar
enreixarmos
enreixardes
enreixarem
| -
enreixa (enreixes)
enreixe
enreixemos
enreixai (enreixeis)
enreixem
| Pessoal
enreixar
enreixares
enreixar
enreixarmos
enreixardes
enreixarem
| enreixando
Particípio passado
| enreixado | enreixada | | enreixados | enreixadas |
|
Flexiona como : amar
|
